Es va constituir el Club de Natació Barcelona, amb seu social al Gimnàs Solé, al carrer de Montjuïc del Carme.
La primera seu esportiva del CNB fou als Banys Orientals, establiment públic ubicat a la Barceloneta. Aquest espai va ser cedit als 20 socis fundadors del Club a canvi d’una quota de dues pessetes. Poc a poc va créixer el nombre de socis, i es va plantejar la necessitat de canviar de local.
El Club contracta un altre establiment públic, els “Banys de Sant Sebastià”, l’ocupació d’un local de major capacitat i una zona més extensa de platja. Es tracta d’un pavelló de fusta, muntat sobre barres de ferro a la platja, quedant a uns tres o quatre metres d’alçada, amb una escala exterior pels seu accés. Del 1911 al 1913 va anar creixent el nombre de socis, així que foren necessàries obres d’ampliació del local.
un fort temporal de mar s’emporta el pavelló de fusta que ocupava el Club com a seu.
Es sol·licita el terreny de 66 metres de llarg comprès entre la caldereria del Nou Vulcano i el mar. No existeix res de platja i es preveu una escala de ferro per baixar al mar.
La Junta d’Obres del Port de Barcelona concedeixen la possessió d’una zona de terreny que inclou una petita construcció. A partir d’aquest moment no depenem d’arrendaments i estem en plena llibertat de moviments. S’assenten els fonaments que havien de convertir el Club en una de les grans iniciatives de la societat civil catalana.
Aquest any es varen realitzar els JJOO d’Ambers. Els millors nedadors del Club van integrar l’equip espanyol, que per primera vegada hi participava. Aquesta situació esportiva feia patent que el Club necessitava unes instal·lacions més grans, sense aquestes era impossible un entrenament seriós i constant. Es va obtenir una concessió més amplia i més definitiva dels terrenys necessaris per l’ampliació del local.
la Junta General de Socis aprova el projecte de la piscina de l’escullera (pressupost inicial de 250.000 pessetes).
Es col·loca la primera pedra de la piscina. Conjuntament a la construcció de la piscina es procedí a la construcció del pou que permetia treure l’aigua del mar filtrada naturalment per la sorra. La piscina es cobreix al 1923 i al 1924 s’inaugura la instal·lació de l’aigua calenta. Enginyer Manuel Folch de la casa Erebus S.A.
S’aconsegueixen noves concessions que amplien els terrenys del Club.
Es construeix una nova piscina descoberta a la platja, alimentada amb aigua de mar. En aquest moment cal donar solució a les necessitats d’altres seccions esportives: atletisme, vela i pilota. Es comença a pensar en tirar a terra i edificar el cos central del conjunt de les velles instal·lacions.
Faltava un lloc adequat pels cursets d’estiu pels nens que aprenen a nedar.
S’inicia la construcció de tres edificis que donen cabuda a vestuaris, un nou gimnàs, oficines de secretaria i sala de juntes, sala d’estar, etc.
S’inicia un projecte de rehabilitació de l’antic edifici de l’Escullera. Es construeix una pista poliesportiva i un nou edifici que inclou: vestuaris femenins, pistes d’esquaix i un frontó de 36 metres.
A les Olimpíades de Barcelona 92’, el Club va ser el més olímpic d’Espanya, enviant una de les més nodrides representacions (15 participants).
Es va aprovar en assemblea extraordinària la proposta de reforma de les instal·lacions. El ressò que tota aquella transformació va tenir als mitjans de comunicació va ser molt considerable. L’ampliació de les instal·lacions va permetre, entre altres, disposar d’una piscina olímpica de 50 metres.
Al 2001 es va celebrar l’acte de col·locació de la primera pedra de la Piscina Nova de l’Escullera. Aquest projecte va estar liderat per l’arquitecte i soci Joaquim Pujol. Del 13 al 27 de juliol de 2003, el Club va tenir l’orgull de viure un esdeveniment excepcional: va ser seu de competició de waterpolo del X Campionats del Món de Natació 2003
El 10 de novembre de 2007, el CNB va celebrar els seus cent anys d’història a les instal·lacions de l’INEFC. Al sopar commemoratiu hi assistiren un gran nombre de socis i de representants de la societat civil, cultural i esportiva de Barcelona. El 26 de juny de 2007 i amb motiu del centenari, el Club Natació Barcelona, va rebre la Creu de Sant Jordi al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.